Bangkok, punt i final.

Ahir passarem la frontera pel sud de Cambodja per arribar a Tailandia. Despres de la frontera, feiem comptes agafar un bus local per arribar a Bangkok pero cercarem i cercarem i no trobavem res. Finalment, parlant i acordant el preu amb el xofer d un bus de tailandesos de la tercera edat, ens embarcarem amb ells. Al bus tot eren comoditats, no haviem de pensar res, cares somrients pels dos intrusos, tot eren indicacions (ara toca anar al bany, ara menjar, ara a comprar al mercadet de carretera, ara gasoil pel bus, ara un altre pipi... ufff!). El viatge ja era llarg de per si, i encara s hi fa fer mes amb les aturades puntuals a cada hora!
Al final arribarem al cap de ...9 hores!!. El cansament de quan botarem del bus, ens va fer desistir de fer qualque fotografia... pero vos asseguram que s asseguissin col.locat tots en fila i de bona gana.

Avui hem voltat per la ciutat: temples, budes i mes budes, gratacels moderns i cases decadents, canals tipus venecia, mercats... i molt molt molt de regateig. Tambe hem visitat l estadi nacional i un gimnas annexe on hi entrenen els boxejadors tailandesos, esport molt seguit en aquest pais.
Els conductors de tot tipus de vehicle no tenen empena; no estavem avesats a trobar els preus tant elevats pel turista; es nota que Tailandia ja dur anys de rodatge amb aquest tema.

Dema vespre ja tornam a sa roqueta!

Cardamomos... caminada i piragua.

Finalment varem fer un mixte, un poc de trekking, un poc de piragua. Tambe varem veure unes cascades espectaculars que en els propers mesos, al final del monzo, encara ho seran mes.
El dia abans coneguerem un alemany que te un petit negoci montant sortides als boscos, i que fa uns quinze anys que volta per Cambodja. Es tot un personatge, l unic que el diferencia dels cambodjans es el seu color de pell i l accent greu que tenen els alemanys, ben diferent a la tonada de la parla asiatica.
Amb ell, tambe ens acompanyaren els seus dos cans, que no es perderen cap de les activitats. Tambe va venir un amic seu cambdoja que coneix aquests boscos com la seva ma, tant es aixi que durant els tres anys que va durar la persecucio dels Jemers Rojos, ell va sobreviure amagat dins aquesta jungla.

Com passa pels boscos asiatics, durant aquesta epoca abunden les sangoneres, i mes si plou. Aquesta caminada no en va ser una excepcio, cada instant, venga espolsar i revisar els peus i cames...grrrrrr!

Al final de la caminada arribarem a les cascades Tatai, les mes importants de la zona de Cardamomos. Aquesta espectacular area natural amb una riquissima flora i fauna gaudeix d una certa proteccio, malgrat s hi construeixi en algunes zones.

Despres pujarem a una barca que ens dugue riu avall fins a uns canals secundaris.

Amollarem les piragues i voltejarem per tot tipus de canaletes tranquiles i nitides com un mirall,  i amb una frondosa vegetacio. Va ser una experiencia preciosa anar amb el kayak, tot i que cada vegada que tornaven mes estrets era una odisea no enganxarse per les branques, teranyines, fullaca...  Tot allo era absolutament verge, solitari i nomes es sentia un silenci aclaparador romput pel renou de qualque ocell o moneia.

Gairebe tot el temps plovisquejava, la capa va fer feina, pero aixi i tot el capfico va ser bonissim! (L amic cambodja de la alemany no es banya mai al riu perque encara te el record de quan hi havia cocodrils; avui dia a la zona ja no n hi ha a consequencia de la caca furtiva d anys enrere).

L'endema tornarem a Bangkok fent una jornada maratoniana de bus.

Trescant pel sud de Cambodja

Fa un parell de dies varem arribar al sud, concretament a Kep. És un poble petit molt aprop de la frontera amb Vietnam. És conegut pels famosos crancs, que pots veure cada dematí al seu mercadet, on les dones regategen a les totes amb els mariners. Solen cuinar-los amb una salsa boníssima i exportada a molts paisos, feta amb pebres de Kampot, un poble proper a Kep.

Despres de berenar al mercat de calamarets fresquets i a bon preu, varem agafar una barca per anar a l illa de Koh Tonsay, més coneguda com a Rabbit island, per la seva forma.

Una vegada arribats, ens allotjarem a una caseta de fusta i bambú a la platja.

 Només arribar ja teníem tresquera, així que férem cas a la dona de les casetes, que ens digué "en dues hores voltareu l illa!". Comencarem molt bé, ara platgeta, ara roca, ara interior, gent que assecava algues (digueren per dur a Vietnam i fer-ne sabó per la pell), qualque palmera, qualque coco... tot molt solitari i paradisíac...

... fins que després de caminar hora i mitja, el camí va desapareixer enmig del fang, no sabíem si fer volta enrera o enfangar-nos fins als genolls. Varem decidir la segona opció i arribarem a una altra platja on un jove ens digué que per aquí no seguissim perque hi havia serps (mostrant una ferida de guerra), ... sabíem que la seva idea era guanyar-se qualque dobler, pero, que havíem de fer? ja teníem el dubte, seguir seria un passar pena. Finalment, i regatejant un poc, per tres eurets ens va acostar a la caseta amb la seva barca...i ens va agradar i tot!

Després tot va ser relax, platja i marisc fresc, i venga xuclar cranquets! Ja feiem una altra cara...

Seguim pel sud i dema anam a fer un poc de trekking, kayak i cascades per la zona dels Cardamomos, coneguda per la seva biodiversitat i les seves cascades... un poc d aventura pels darrers dies...

De ciutat en ciutat...

El darrer dia per Siem Reap, varem trobar uns peixets molt golafres...

Arribats a Battambang, varem veure com cada dia al mati els monjos budistes es passejaven pels carrers i alguns comerciants posaven menjar dins la gerra de cada monjo i a continuació, tots junts cantaven una oració per l ofrena.

A Battambang hi ha un tren molt curios fet de bambu que circula per les antigues vies de tren franceses (que no els aniria gens malament una revisió). Quan el tren va deixar de funcionar, la gent dels voltants va inventar aquestes plataformes, empeses per un motoret, per transportar l arros dels camps per on passa. Malgrat el trec que trec i la mosquitada, va ser molt divertit!!

Ben aprop de Battambang, hi ha una granja de cocodrils, de totes les edats, fins als 20 anys. La primera imatge ens va impressionar, n hi havia un caramull dins un espai molt petit. Una de les cuidadores ens va dir que nomes menjaven un pic a la setmana, i uns quants tenien ferides de lluitar entre ells.

Els cocodrils mes joves, d un parell de setmanes o mesos, s exporten a la Xina i a Vietnam per fer sopa de cocodril. Els mes grossos es venen per utilitzar la seva pell o per nodrir. La gent de Cambodja sol menjar-se els ous i  la carn del llom. Dies abans de saber res de la granja haviem tastat diferents carns, entre les quals, la de cocodril i la de serp, i tant l una com l altre, trobam no son res de l altre mon...

Esperant el bus per anar de Battambang a Phnom Penh... amb la "puntualitat" de sempre...

Una vegada a Phnom Penh, teniem clar que voliem espigolar sobre el genocidi cambodja. Varem visitar la preso-museu del genocidi i els camps de la mort, i ens va escarrufar molt.
Amb nomes tres anys en que els jemers rojos varen estar al poder varen matar tres milions de cambodjans, un de cada quatre de la poblacio total. En questio de tres dies varen imposar un comunisme radical: les propietats privades no existien; vells i joves a fer feina al camp; es dividien els membres de cada familia per anar a diferents camps d arros; els intelectuals, monjos i tota persona sospitosa de no combregar amb les seves idees, o el simple fet de dur ulleres era motiu per ser empresonada, torturada i assessinada.
Despres de tres anys de terror, Cambodja va ser alliberada amb l ajuda de Vietnam.
Al camp d extermini que varem visitar (un d entre molts) observarem les fosses comunes desenterrades i una estupa amb uns 10000 cranis de la gent que va ser assassinada alla mateix. A diferencia de l estat espanyol, a Cambodja no s amaga el que va passar, s recorda a les victimes i s ha comencat la condemna dels assassins.

 Cel.la d empresonament

Com per moltes ciutats a Phnom Penh, hi ha molts mercats, pero el mercat rus que veis a la imatge diuen que te les millors "gangues" de per aqui... marques bones al mercat negre... tot un negoci... ho hem comprovat!

I pels amants de l electricitat, els hem trobat  tot un repte... balustrades, grues... per que??? aqui els electricistes tambe han fet formacio en circ!



Dema anam cap al sud de Cambodja, a Kep. Anirem per la costa fins a tornar a Thailandia... ja era hora d un capfico despres de tanta calor!

Va de temples!

Fa dos dies que som Cambodja, concretament a Siem Reap. I si... hem tornat al regateig... aqui o regateges o t estafen, pero quan hi ha el preu pactat tot son rialles.
El mes important de la zona son els temples d Angkor, una de les meravelles del mon.
Agafant un tuk-tuk hem visitat una caramull de temples, ja que hi ha molts de kilometres entre alguns d ells. La majoria son construccions faraoniques fetes fa mes o manco un miler d anys. Ahir varem visitar els mes llunyans i avui el mes grossos i famosos. Alguns dels quals s hi esta fent una feinada de restauracio despres de moltissims anys en total abandonament. D altres estan literalment engolits per la natura i/o parcialment en runes. A un dels temples s hi troben arbres centenaris fent-se seva la construccio. La logistica per construir aquests temples amb pedres gegants es desconeguda i  fascinant alhora.
Durant les darreres setmanes ens haviem avesats a anar molt per lliure, tranquilament i al nostre ritme. Pero aquests dies pels temples ens hem angoixat un poc de fer coa  esperant que els estols de japonesos acabin de fer-se fotos, els nins i nines obligats per les seves families a vendre postals i polseres fora dels temples...

Dema anam en bus cap a Battambang!

Luang Prabang, la ciutat historica de Laos

Despres d'anar de poblet en poblet arribarem en barca a Luang Prabang pel riu Mekong. Luang Prabang era l'antiga capital d'Indoxina, per aixo esta plena de temples en honor a Buda. Gairebe tots representen en imatges la vida de Buda a les seves parets i, a uns quants tenen monestir, on hi pots trobar els novicis, que son joves interns que fan els seus estudis dins el marc de la religio budista durant uns anys de la seva vida, tot i que tambe en pots trobar de mes majors que s'hi han fet monjos. Tant joves com majors duen el cap pelat i la tunica taronja. Tots es presten a parlar, encara que amb un angles macarronic, tant per la seva part com per la nostra. Solen parlar en veu baixa, molt pausats i mantenint molt les formes.

Per Luang Prabang, hem agafat una bicicleta per veure la ciutat i ens hem aturat a un parell de mercats, que creim son bons llocs per fixar-te en la vida real de la gent local: intentar la tecnica del regateig (que no abunda a Laos, solen tenir preus fixos pero justs), mirar els productes locals, les instal.lacions i les enginyoses maneres d'espantar les mosques del menjar, les converses entre venedors i compradors... i fer un caramull de fotos sense que la gent se n'adoni.

Avui hem agafat un vol per anar al nord de Cambodja, concretament som a Siem Reap. Per aqui ens han dit que just arribar a Cambodja, es perd la tranquil.litat laosiana per tornar al regateig ferotge de molts paisos asiatics. Ara vorem...

Nong Khiaw i Muang Ngoi Neua

Despres del trekking ens varen dirigir en direccio a l'est, com si anassin a Vietnam. Arribarem despres de set hores en bus amb una aturada de mitja hora al mercat de Udomxai per fer un "piscolabis". Seguirem per una carretera anant de clot en clot i fent tru trup tru trup fins a arribar a un petit poble de postal anomenat Nong Khiaw.
El poble de Nong Khiaw es troba dins una vall enmig d'unes altissimes muntanyes de color verd celos. El poble esta aferrat a un riu de color marronos pel qual hi desfilen unes barques llargarudes que semblen fetes amb el mateix motllo.

De Nong Khiaw visitarem unes coves, un temple budista (que per tot n'hi ha) . Passarem molt de gust de gaudir del paisatge i de dormir dins una cabana de fusta i bambu devora el riu per 3 simples euros!

L'endema agafarem una barca per partir a un altre poblet, Muang Ngoi Neua al qual fins a l'any 90 i busques no hi havia arribat cap turista, i al qual nomes s'hi pot accedir en barca. Per tant, si agafes aquest transport t'hi trobes de tot: gent que hi tragina anneres, gallines, menjar pels animals, sacs i qualque motxilla de decathlon... una gran varietat!

 

 Aquest segon poble es especialment tranquil i nomes te electricitat durant 4 hores al dia (de les sis a les deu del vespre). Varem fer una passejada a  unes altres coves i a uns camps d'arros amb una amiga holandesa.

Ahir vespre varem sopar i fer vetllada amb altra gent:  l'holandesa, una francesa, uns "manyos" (els unics castellanoparlants que hem trobat fins ara)... fins que a les 10 del vespre ens varem quedar totalment a les fosques i sort del frontal, perque sino no trobam la cabana ni a la de tres!

 Ah! Al mati, quan arribarem al poble varem veure que teniem 0 camisetes netes, aixi que varem demanar els serveis d'aquesta dona tan simpatica que ens va rentar la roba a l'antiga... al riu.

Avui al mati hem agafat una altra barca per fer la travessa des del petit poblet on erem fins a la ciutat historica de Luang Prabang. Hem estat unes 6 hores dins la barca admirant un paisatge precios. El patro de la barca anava acompanyat del seu fill, d'uns 7 anys, que durant molt de temps ha agafat el timo mentre son pare menjava o descansava... i el nin se'l veia mes que segur... no era el primer pic .

Ara som a Luang Prabang, ciutat que va ser la capital d'Indoxina. Actualment s'esta intentant que sigui considerada Patrimoni Mundial. Esta plena de Wats (temples) que anirem a visitar dema agafant una bicicleta.
Passat dema, segurament agafarem un vol per anar a Cambodja, ja que en bus estariem dos dies per arribar, pero encara ho estam mirant.