Enrevoltant Luang Nam Tha

Avui hem visitat alguns poblats dels voltants de Luang Nam Tha amb una moteta que no anava a mes de 40 per hora, gairebe velocitat de bicicleta.
 Al poblat de Nam dee, les dones duen diariament un vestit tipic negre amb un cinturo vermell i un recollit de cabells que sempre es el mateix. Aquestes dones es dediquen a fer paper a partir de la molsa de la canya de bambu, de fet usen el bambu per tot: per fer les cases, les taules, els paners...

Despres hem anat a un altre poblat del mateix voltant, hem sentit renou de festa i molta gent que menjava i hem fet un poc de curiosos. Una dona major ens ha vist quan ja ens anaven i ens ha convidat a anar-hi. Despres d'insistir i amb molta vergonya ens hi hem acostat, ens han fet seure, ens han duit un plat de menjar damunt una fulla de plataner, arros blanc, un tasso de la seva cervessa i uns palillos xinesos per menjar. I clar, que haviem de fer? Ens hem posat a tastar-ho amb la mirada riallera de les taulades de joves i vells. Es menjar era coventet pero molt bo.
Mes tard, ens han oferit pujar a una de les cases de bambu. Aquesta casa l'estrenaven, era nova de trinca, i ha de ser un espai comunitari del poble; aquest era el motiu de la gran celebracio . Els homes reien, bevien, fumaven i seien en rotllana i les dones tocaven uns instruments de percussio, algunes ballaven i bevien de la mateixa gerra en rotllana. Els patriarques no podien ser mes hospitalaris, i seguit seguit ens omplien el tasso. Noltros reiem perque era la unica manera de comunicar-nos.
S'han animat fent fotos amb la nostra camera i disfrutaven de mirar-les. Al cap d'una estona ens hem acomiadat fent un caramuller de capades a tothom!!

Dema anam a Muang Sing, molt aprop de la frontera xinesa, a dues o tres hores en bus d'aqui on estam. Mirarem quines possibilitats hi ha de fer un trekking.

Sabem que llegir fora accents fa un poc de mal a la vista pero de moment encara no les hem trobat en aquests teclats d'ordinador... ho seguirem investigant.