Nong Khiaw i Muang Ngoi Neua

Despres del trekking ens varen dirigir en direccio a l'est, com si anassin a Vietnam. Arribarem despres de set hores en bus amb una aturada de mitja hora al mercat de Udomxai per fer un "piscolabis". Seguirem per una carretera anant de clot en clot i fent tru trup tru trup fins a arribar a un petit poble de postal anomenat Nong Khiaw.
El poble de Nong Khiaw es troba dins una vall enmig d'unes altissimes muntanyes de color verd celos. El poble esta aferrat a un riu de color marronos pel qual hi desfilen unes barques llargarudes que semblen fetes amb el mateix motllo.

De Nong Khiaw visitarem unes coves, un temple budista (que per tot n'hi ha) . Passarem molt de gust de gaudir del paisatge i de dormir dins una cabana de fusta i bambu devora el riu per 3 simples euros!

L'endema agafarem una barca per partir a un altre poblet, Muang Ngoi Neua al qual fins a l'any 90 i busques no hi havia arribat cap turista, i al qual nomes s'hi pot accedir en barca. Per tant, si agafes aquest transport t'hi trobes de tot: gent que hi tragina anneres, gallines, menjar pels animals, sacs i qualque motxilla de decathlon... una gran varietat!

 

 Aquest segon poble es especialment tranquil i nomes te electricitat durant 4 hores al dia (de les sis a les deu del vespre). Varem fer una passejada a  unes altres coves i a uns camps d'arros amb una amiga holandesa.

Ahir vespre varem sopar i fer vetllada amb altra gent:  l'holandesa, una francesa, uns "manyos" (els unics castellanoparlants que hem trobat fins ara)... fins que a les 10 del vespre ens varem quedar totalment a les fosques i sort del frontal, perque sino no trobam la cabana ni a la de tres!

 Ah! Al mati, quan arribarem al poble varem veure que teniem 0 camisetes netes, aixi que varem demanar els serveis d'aquesta dona tan simpatica que ens va rentar la roba a l'antiga... al riu.

Avui al mati hem agafat una altra barca per fer la travessa des del petit poblet on erem fins a la ciutat historica de Luang Prabang. Hem estat unes 6 hores dins la barca admirant un paisatge precios. El patro de la barca anava acompanyat del seu fill, d'uns 7 anys, que durant molt de temps ha agafat el timo mentre son pare menjava o descansava... i el nin se'l veia mes que segur... no era el primer pic .

Ara som a Luang Prabang, ciutat que va ser la capital d'Indoxina. Actualment s'esta intentant que sigui considerada Patrimoni Mundial. Esta plena de Wats (temples) que anirem a visitar dema agafant una bicicleta.
Passat dema, segurament agafarem un vol per anar a Cambodja, ja que en bus estariem dos dies per arribar, pero encara ho estam mirant.