Trekking per poblats del nord de Laos

L'endema de voltejar per Muang Sing, varem comencar el trekking de dos dies. Ens varem ajuntar amb dues parelles de belgues per agafar un guia local. Essent sis, ens sortia mes be de preu.
De bon demati partirem amb un tuk-tuk, un cotxet descobert, fins al punt de partida del trekking. El comencament va ser molt feixuc, costa amunt, una calorada humida i aferradissa i plou no plou (durant el monzo asiatic sa cosa va aixi). Despres la cosa va millorar pero tot seguit varem entrar en territori sangonera, i aqui les cametes anaven a tota per no deixar-les pujar. Aixi i tot, alguna es va enganxar... val mes pensar que son inofensives.

El cami estava ple d'una vegetacio frondosa i abundant, el guia ens va dir que segons l'estacio es podien veure moneies, porcs salvatges, serps... Tambe hi havia molt arbres que produeixen el plastic que el tracten i comercialitzen a la Xina. A mes, malgrat ser una Reserva, hi ha moltes zones on el govern xines ha deforestat per usar la fusta... penos... Mirau com recullen la resina que es converteix en plastic.

Ens aturarem a dinar a mig cami i despres arribarem al petit poblat Yao (hi viuen unes 70 persones), en el qual passariem la nit. Varem arribar el capvespre i poguerem veure un poc com es la vida quotidiana d'aquesta gent que viu sense electricitat i de la mateixa manera que fa moltissim temps. Ens allotjarem a una casa feta de bambu, el guia ens va preparar un sopar bonissim mentre nosaltres intentavem parlar amb la gent, que seguia fent les seves feines. Unes dones cosien, altres arreglaven bambu, tornaven els bufals, arribaven de feinejar pels camps d'arros...

Despres de sopar, gairebe tot el poble va entrar a la caseta, ens volien fer un massatge abans d'anar a jeure. Ens feren col.locar estirats i venga grapades nins i grans. Na Marga en tenia una que feia el massatge i la nina que li feia pessigolles als peus, sense usar ni oli  ni res que patini... res que tothom s'havia tret el titol previament. Pero va ser molt divertit!! Quan acabaren tot d'una ens posaren les mosquiteres i a les vuit de l'horabaixa, amb la posta de sol, a dormir com les gallines! pero aixo si, a les sis del mati ja feinejaven!

L'endema al mati, passarem per dos poblats mes, el poblat Akha i el Talhiu, molt proxims entre ells; el mes curios es que parlen llengues tant diferents que no s'entenen entre ells (estan a una distancia de 20 minuts caminant). Pero tant uns com els altres, son animistes, creuen que tot te una anima i s'han d'allunyar els mals esperits i atreure els bons, per aixo, els fan petits altars als camps d'arros, a les entrades dels poblats, de les cases...

Quan sortiem del poble, varem veure dos nins que anaven al riu amb una escopeta per pescar feta seva. El mes increible es que aconsegueixen agafar qualque peix, aixo si, molt petit.